Es descriu l’evolució històrica de la vegetació de l’antic estany de Sils (la Selva) durant la darrera meitat del segle XX mitjançant l'estudi de la cartografia vegetal antiga (Bolòs, 1954; Vilar, 1981) i de l'actual (Mercadal, 2002), així com de les primeres fotografies aèries dels anys 1956 i 1980 i de l’ortofotomapa de l'any 2000.
Aquesta llacuna interior fou dessecada definitivament el 1851 i les seves terres van ser convertides, majoritàriament, en prats de dall (Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris), una comunitat semicultural d’elevada singularitat florística per a la regió mediterrània. Els resultats demostren que en els darrers 50 anys els canvis d’usos del sòl han anat transformant aquell antic paisatge, eminentment pradenc i cerealístic, cap a arbredes, herbassars humits, àrees urbanitzades i boscs submediterranis, amb la conseqüent pèrdua de superfície de prats dalladors i de diversitat florística. D’altra banda, a partir de la cartografia històrica, es proposen els espais prioritaris per a ser recuperats com a habitats naturals.
Citació bibliogràfica
MERCADAL, G. 2008. Estudi dels canvis d'usos del sòl a l'antic estany de Sils, una eina bàsica per a la seva gestió. II jornades sobre la gestió i la conservació de l'estany de Sils. Ajuntament de Sils. Document inèdit.
Visualització de la presentació
Citació bibliogràfica
MERCADAL, G. 2008. Estudi dels canvis d'usos del sòl a l'antic estany de Sils, una eina bàsica per a la seva gestió. II jornades sobre la gestió i la conservació de l'estany de Sils. Ajuntament de Sils. Document inèdit.
Visualització de la presentació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada