ITINERARI ECOTURÍSTIC

JOANETES - PUIGSACALM - COLLADA DE BRACONS -JOANETES

(PEL CANAL DELS GANXOS I PEL CAMÍ DELS LLOPS)

-- Amb dos mapes: un de topogràfic i l'altre de vegetació --

Per G. Mercadal

Introducció

Itinerari que combina l’ascensió al Puigsacalm, un dels pics més visitats pels excursionistes catalans, i el canal dels Ganxos, curta i senzilla via ferrada que permet travessar el cingle del Puigsacalm i pujar l’adrenalina dels escaladors novells. El recorregut és llarg, el desnivell superior als 900 m i, per tant, cal destinar-hi tot un dia si és vol gaudir del paisatge. És un camí bàsicament forestal, tanmateix els trams descoberts d’arbres poden resultar pesats, sobretot per assolir el canal dels Ganxos ja que cal superar una carena costeruda. Disposareu d’aigua fresca vora el santuari de Santa Magdalena del Mont i a la font Tornadissa. L’ermita de Santa Magdalena i l’estada pagesa annexada són les restes de l’antic priorat de Sant Corneli, fundat al segle X. Fins a principis del segle passat hi havia hagut un masover que feia, alhora, d’hostaler. Actualment, només podreu gaudir d’un mal refugi lliure i del bon refugi Emili Triadú, regentat per l’Ajuntament de la Vall d’En Bas, cal, però, reserva prèvia amb 15 dies d’antelació i una fiança de 300 €, a part dels 6 € per persona i dia. El tram final de l’itinerari, a partir de la collada de Bracons, és fa per la carretera local GIV-5273. Si es vol escurçar la sortida, i evitar els últims 6 km d’asfalt, podeu deixar un vehicle a la collada de Bracons i l’altre a Joanetes.
La ruta que us proposem us permetrà conèixer les principals formacions forestals de la Garrotxa; l’alzinar muntanyenc, la roureda amb boix, i, sobretot, la fageda. També podreu gaudir d’extenses pastures carregades amb una gran varietat de flors silvestres. Aprofiteu aquest itinerari ja que hem confeccionat un mapa excursionista damunt d’un mapa de vegetació que us permetrà conèixer la vegetació que us envoltat al llarg de tot el recorregut.
És, en definitiva, una sortida recomanada en qualsevol època de l’any i per la majoria de persones que tinguin un estat físic mitjanament bo.
És molt recomanable disposar d’un mapa detallat de la zona on s’indiquin altres camins alternatius, una brúixola i, si pot ser, d’un altímetre o d’un GPS.

Nota

Aquesta ruta fou elaborada durant l’estiu de 2005, abans de l'inici de les obres del túnel de Bracons.

Text complet

Recuperant l'estany de Sils

Programa de Tv3 que explica breument la recuperació de l'antic estany de Sils

Joves fora de sèrie - 05/02/2009
L'Eva sempre havia volgut fer alguna activitat fora de la feina que li permetés treballar directament amb la natura. Quan va descobrir el projecte que Acció Natura està desenvolupant a la comarca de la Selva per recuperar l'estany de Sils, no va dubtar a col·laborar-hi.

Estudi dels canvis d'usos del sòl a l'antic estany de Sils, una eina bàsica per a la seva gestió

Es descriu l’evolució històrica de la vegetació de l’antic estany de Sils (la Selva) durant la darrera meitat del segle XX mitjançant l'estudi de la cartografia vegetal antiga (Bolòs, 1954; Vilar, 1981) i de l'actual (Mercadal, 2002), així com de les primeres fotografies aèries dels anys 1956 i 1980 i de l’ortofotomapa de l'any 2000.

Aquesta llacuna interior fou dessecada definitivament el 1851 i les seves terres van ser convertides, majoritàriament, en prats de dall (Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris), una comunitat semicultural d’elevada singularitat florística per a la regió mediterrània. Els resultats demostren que en els darrers 50 anys els canvis d’usos del sòl han anat transformant aquell antic paisatge, eminentment pradenc i cerealístic, cap a arbredes, herbassars humits, àrees urbanitzades i boscs submediterranis, amb la conseqüent pèrdua de superfície de prats dalladors i de diversitat florística. D’altra banda, a partir de la cartografia històrica, es proposen els espais prioritaris per a ser recuperats com a habitats naturals.

Citació bibliogràfica
MERCADAL, G. 2008. Estudi dels canvis d'usos del sòl a l'antic estany de Sils, una eina bàsica per a la seva gestió. II jornades sobre la gestió i la conservació de l'estany de Sils. Ajuntament de Sils. Document inèdit.

Visualització de la presentació

Estudi dels canvis d'usos del sòl a l'antic estany de Sils

View more presentations from Gabriel Mercadal i Corominas

Flora i vegetació de l'antic estany de Sils

L'antic estany de Sils, situat al nord-est de Catalunya i al sud de la plana de la Selva, forma una de les àrees palustres més gran del rerepaís nord català (360 ha de superfície). Actualment, bona part del seu terreny es troba ocupat per plantacions d’arbres de ribera (polls i plàtans), tanmateix encara hi resten claps importants amb vegetació natural pròpia d’aiguamolls mediterranis. Les comunitats més destacades són els prats dalladors, els boscs de freixes de plana inundable i els herbassars de balcalló.

A continuació podeu descarregar-vos un document, elaborat l'any 2005, per tal de donar a conèixer la flora i la vegetació de l'estany a un grup de tècnics que cursaven un curs d'especialització sobre la llacuna. L'objectiu era formar-los com a guies d'aquest espai natural. L'arxiu que podeu baixar-vos és un resum del material didàctic que es va utilitzar en el mòdul de botànica. Es tracta d'un arxiu on, de manera molt sintètica i molt gràfica, es comenten els factors ambientals que més influeixen sobre el poblament vegetal de l'estany de Sils, i es dóna una relació de les principals comunitats de plantes (i de les seves espècies característiques) que es poden observar en aquest espai natural.
Citació bibliogràfica

MERCADAL, G. 2005. Flora i vegetació de l'antic estany de Sils. I jornades d'especialització sobre l'estany de Sils. Ajuntament de Sils & Consell Comarcal de la Selva. Document inèdit.

Text complet

| View | Upload your own

Els prats dalladors de la terra baixa catalana

El prat de dall (Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris) és una comunitat semicultural d’elevat interès agrícola, pel que fa al subministrament d’herba, i ecològic, com a refugi de nombroses espècies de flora i fauna rares a Catalunya i a la península Ibèrica. L’home els ha instaurat i mantingut des d’antic aprofitant antigues àrees lacustres dessecades, que encara s’inunden durant diversos mesos a l’any i que no són aptes per al cultiu de cereals. Des d’aleshores, els praticultors hi realitzen les mateixes activitats agrícoles: la dalla, la irrigació, l’abonament, la pastura i la retirada de males herbes. Els canvis d’usos del sòl, durant les darreres dècades, han fet reduir fortament la seva superfície, essent, avui dia, un hàbitat humit de gran valor biològic en perill. Per a més informació pots consultar les publicacions de l’apartat recerca.
El Grup de Recerca de Flora i Vegetació de la Universitat de Girona està realitzant el seguiment i l’estudi dels prats dalladors de terra baixa del nostre país. Actualment, en coneixem forces, però se’ns escapa algun. Si tens informació sobre qualsevol aspecte relacionat amb ells i ens ho vols fer saber, envia’ns un correu electrònic a nordestnatura@gmail.com.